Aquest tema espero que us sorprengui.
Sabieu que Brian May, a més de guitarrista de Queen és astrofísic? Doncs en May va escriure un tema sobre la teoría de la relativitat i l'efecte de dilatació del temps.
Durant molt de temps, quan sentia aquesta cançó, parava atenció només a l’inici quan diu “L'any 39 es van reunir aquí els voluntaris, en els dies en què les terres eren poques. D'aquí, la nau va sortir cap al matí blau i assolellat.” i jo creia que feia referéncia a un fet, probablement històric, en que uns voluntaris salpaven en vaixell cap al mar a descobrir noves terres.
En realitat, ens explica la història d'un grup de viatgers espacials que surten d'una Terra moribunda en una nau espacial per explorar l'habitabilitat d’un món llunyà i la possibilitat de colonitzar-lo i que, al cap d'un temps, tornen amb bones notícies d’un nou món brillant i perfecte per a la humanitat.
Però l'alegria s’esvaeix ràpidament en comprovar que el món del que van partir ja no és el mateix. Per una banda la Terra s'ha deteriorat fins a convertir-se en un planeta gris i, a més, no entenen que els astronautes hagin envellit només un any mentre que les seves famílies han mort fa temps.
A la primera estrofa s’ens diu que els voluntaris parteixen l’any 39 (l'any 39 es van reunir aquí els voluntaris) i a la segona que els voluntaris van tornar l’any 39 (l'any 39 va arribar una nau del cel). És a dir, mentre que pels voluntaris és encara l’any 39, pels habitants de la Terra és l'any 39.... del segle següent. Quan diu "els ulls de la teva mare des dels teus ulls em ploren" suggereix que el viatger ha conegut un dels seus descendents: el seu fill o filla és centenari i ell és encara un home jove.
Un cop més, la soledat fa acte de presencia quan diu: "Per la meva vida que encara està per davant, compadeix-te de mi". El protagonista està sol i viurà la resta de la seva vida desplaçat en el temps.
In the year of '39 assembled here the volunteers
In the days when lands were few
Here the ship sailed out into the blue and sunny morn
The sweetest sight ever seen
And the night followed day
And the story tellers say
That the score brave souls inside
For many a lonely day sailed across the milky seas
Ne'er looked back, never feared, never cried
Don't you hear my call though you're many years away
Don't you hear me calling you
Write your letters in the sand
For the day I take your hand
In the land that our grandchildren knew
In the year of '39 came a ship in from the blue
The volunteers came home that day
And they bring good news of a world so newly born
Though their hearts so heavily weigh
For the earth is old and grey, little darling, we'll away
But my love this cannot be
For so many years have gone though I'm older but a year
Your mother's eyes, from your eyes, cry to me
Don't you hear my call though you're many years away
Don't you hear me calling you
Write your letters in the sand for the day I take your hand
In the land that our grandchildren knew
Don't you hear my call though you're many years away
Don't you hear me calling you
All your letters in the sand cannot heal me like your hand
For my life
Still ahead
Pity me
L'any 39 es van reunir els voluntaris
En els dies quan les terres eren poques
Aquí el vaixell va salpar cap al blau i al matí assolellat
La vista més dolça mai vista
I la nit va seguir el dia
I els narradors diuen
Que els valorosos trenta-nou ànimes dins
Durant molts dies solitaris van navegar pels mars làctics
Sense mirar enrere, mai van témer, mai van plorar
No sents la meva crida encara que estàs a molts anys de distància
No sents que et crido
Escriu les teves cartes a la sorra
Pel dia que t'agafi de la mà
A la terra que els nostres néts coneixien
L'any 39 va arribar un vaixell des del blau
Els voluntaris van tornar aquell dia
I porten bones notícies d'un món tan nou acabat de néixer
Encara que els seus cors pesen tant
Perquè la Terra és vella i grisa, petita estimada, marxarem
Però amor meu, això no pot ser
Perquè han passat tants anys, tot i que sóc més vell només un any
Els ulls de la teva mare, des dels teus ulls, ploren per mi
No sents la meva crida encara que estàs a molts anys de distància
No sents que et crido
Escriu les teves cartes a la sorra pel dia que t'agafi de la mà
A la terra que els nostres néts coneixien
No sents la meva crida encara que estàs a molts anys de distància
No sents que et crido
Totes les teves cartes a la sorra no em poden curar com la teva mà
Per la meva vida
Encara endavant
Tingues pietat de mi